El planejament urbanístic del sector de “Riera Gasulla” a Sant Boi de Llobregat determinava que la illa tancada que havíem de construir s’organitzés en una banda perimetral, paral·lela als carrers, de 15 metres de profunditat amb tan sols algunes discontinuïtats per a permetre l’accés al pati interior. Aquesta banda girava sobre si mateixa tancant en angle les quatre cantonades de la illa. Les altures dels edificis oscil·laven segons els carrers entre PB+3 i PB+4 i els habitatges, pertanyents a una cooperativa, havien de ser tots iguals a partir del patró de VPO per a quatre habitacions, és a dir de 90 m²

Aquestes condicions de partida presentaven unes certes contradiccions i algunes dificultats que intentem pal·liar. En primer lloc, agrupem els habitatges en dos per replà i ordenem les unitats en blocs que, tal com requeria el planejament, tancaven el perímetre de la illa, però evitaven les cantonades en angle. Això permetia no haver d’introduir noves tipologies i al seu torn consolidar els carrers perimetrals amb fronts edificats i configurar un interior d’illa protegit de l’exterior. Els passos cap a l’interior aprofitaven la discontinuïtat dels blocs i constituïen una xarxa secundària de passatges amb els de les illes veïnes, de manera que el conjunt s’ofereix com una tipologia mixta entre la illa tancada i el bloc obert.

La profunditat edificable màxima de 15m proposada pel planejament, ideal per a l’aparcament subterrani, no era en cap cas idònia per a configurar la tipologia edificatòria. L’habitatge VPO de 90m té una volumetria específica que demanda una profunditat edificable entre 10 i 11 metres. Nosaltres treballem amb 10.80m el que va donar peu a una secció escalonada entre la base, ocupada per l’aparcament i la resta de plantes que va permetre que els habitatges inferiors poguessin tenir un pati privat dins de la profunditat edificable de 15m.

Finalment, intentem resoldre la contradicció que significava consolidar urbanísticament una illa amb una única tipologia d’habitatge i alhora respondre positivament als requeriments de bona orientació i assolellament. Per a això, plantegem una tipologia en la qual la seqüencia menjador-estar-terrassa anés passant, és a dir que donés tant al carrer com a l’interior d’illa. Això va permetre que els espais comuns de tots els habitatges gaudissin de dues orientacions i de visió tant sobre el carrer com sobre l’espai públic interior de la illa, mantenint la tipologia i variant solament la posició de la terrassa per a adaptar-la a la millor orientació.

La voluntat d’unificació tipològica i d’uniformitat de condicions es va mantenir en la definició de la imatge del conjunt. La totalitat dels edificis es van construir amb fàbrica de maó vist, de color clar en el parament superior i més fosc en el sòcol. Les obertures es van homogeneïtzar en un únic tipus de buit de 0.90×2.10 que es fa doble en el cas de les terrasses. Aquests buits es van distribuir amb un cert grau d’aleatorietat sobre el drap de façana, aprofitant el joc de desplaçament que permet la tabicación de les estades. Aquest recurs, que permet introduir dinamisme i riquesa a les façanes sense necessitat d’ampliar la tipologia de buits, es va utilitzar també en les testeres dels edificis, que no ofereixen així l’aspecte de mitgeres cegues habitual en molts blocs lineals. El pati de la illa es va arbrar amb pollancres de port vertical per a remarcar el seu caràcter de jardí interior.