La passarel·la per a vianants i ciclistes a Sant Andreu de la Barca estableix una connexió directa i accessible al llarg de tot el seu recorregut entre ambdues bandes de les vies de FGC, facilitant la comunicació entre una futura zona d’infraestructures a l’oest i el nou parc central a l’est. Aquest nou pas de connexió posa èmfasi en la seva integració amb l’entorn urbà, generant un espai públic de qualitat. Al mateix temps, es té en compte de manera rigorosa el compliment de la normativa vigent en matèria de seguretat, especialment pel que fa a la seva proximitat amb les vies ferroviàries.

A més, el projecte contribueix a enllaçar els espais verds existents, facilitant la continuïtat entre la serra d’Ordal i l’entorn del riu Llobregat, i reforçant així la connexió paisatgística i ambiental a escala local.

Amb una longitud de 247,80 metres i una amplada lliure constant de 3 metres, la passarel·la s’inicia a la vorera sud del carrer Garraf, on es crea un espai d’acollida mitjançant l’eixamplament de la vorera, delimitat per un mur de pedra existent que s’adapta a la nova geometria. Aquest accés incorpora zones de descans construïdes amb pedres reciclades, integrant-se amb l’entorn urbà de forma natural.

El primer tram de la passarel·la, de 46,28 metres, discorre sobre un talús vegetal, abans de transformar-se en una estructura elevada sobre piles que creua el carrer Anoia i les vies de FGC. Aquest tram sobre piles té una longitud total de 67 metres, distribuïda en tres vanos de formigó prefabricat: un primer tram de 22 metres amb arrencada cap al carrer Garraf, un segon de 25 metres, i un tercer de 20 metres. A continuació, la passarel·la s’enfila sobre un talús més elevat fins al carrer Barcelona, aquest tram gira per mantenir una pendent suau i accessible. L’estructura està construïda amb formigó prefabricat i disposa d’un paviment també de formigó, tenyit a l’òxid per afavorir la integració estètica amb l’entorn i amb la resta d’elements del projecte. La inclinació general de la passarel·la és del 6 %, excepte al tram final, on es redueix lleugerament fins al 5,5 %.

Pel que fa a la protecció dels usuaris, s’han dissenyat tres tipus de baranes que s’adapten a les diferents condicions del recorregut. Als extrems s’hi instal·la el model T1, format per una estructura d’acer corten i una malla “Xtend” del mateix material. La barana principal (T2) combina muntants de fusta de pi tractada, d’1,2 metres d’alçada, amb un passamà d’acer corten situat a 90 cm, que incorpora una tira LED en un dels seus costats per a la il·luminació ambiental. Aquest sistema crea una línia de llum contínua al llarg del recorregut, amb un efecte lumínic integrat al pla del paviment. Al tram central, que creua les vies de FGC, s’hi afegeix la barana tipus T3, col·locada sobre la T2, i que assoleix una alçada total de 2,20 metres. Aquesta manté l’estètica de la T1 però amb una major alçada, per tal de garantir la seguretat en aquest punt crític. El disseny global busca equilibrar les exigències normatives amb una aparença homogènia i harmònica.

Finalment, pel que fa a la vegetació, es preveu la implantació mitjançant hidrosembra als diferents talussos, que no requereixen sistema de reg, afavorint la sostenibilitat i la integració paisatgística del projecte.

El disseny constructiu

El muntatge de la part central de la passarel·la ha estat el més complex i, alhora, el que ha requerit més mesures de seguretat. Per aquest motiu, s’ha realitzat en horari nocturn, amb un marge de temps molt limitat, sota estrictes mesures de seguretat i amb personal autoritzat.

Amb els pilars ja al seu lloc i la resta de les peces —els trams de bigues amb les seves respectives baranes— preparades a terra, s’han elevat amb grues de gran capacitat per encaixar-se als pilars.

L’ús de la prefabricació, malgrat la dificultat que ha generat el gran pes de les peces muntades, ha estat un èxit, ja que ha permès superar tant obstacles logístics com tècnics, garantint un resultat final segur, funcional i estèticament coherent amb el paisatge. D’aquesta manera, la passarel·la no només ha connectat físicament, sinó que també ha respost a les necessitats de l’entorn i dels seus habitants.