Es pretén també que el viver sigui visitable pel públic, convertint-se en un conjunt pedagògic que, alhora de contenir les funcions pròpies d’un viver, contingui un arborètum dels arbres de la ciutat de Barcelona, una zona de jardí destinada a planta aromàtica, medicinal i de cuina, una aula de natura a l’aire lliure i un gran hivernacle públic capacitat per a grans exemplars.

Per la seva especial situació el nou viver s’ha d’integrar en el conjunt de la muntanya de Montjuïc, evitant que es converteixi en una illa a l’interior de la successió de parcs i boscos de la muntanya. Per aquesta raó se li dóna molta importància al seu tractament orogràfic i la disposició de la vegetació per intentar aquesta integració i aconseguir fer compatibles les funcions de viver i parc públic.

El viver s’organitza en una sèrie de terrasses que s’adapten a l’orografia del terreny, variant el mínim possible el perfil actual de la muntanya. Aquestes terrasses són de traçat corb i d’amplada variable, amb un ample de 30m al centre i de 15m a l’extrem, de manera que les terrasses s’uneixen a la topografia actual en els seus dos extrems.