menútancar
Modificación puntual del PGOM y Proyecto de Urbanización en los ámbitos de la plaza Onze de Setembre y de la avenida Jaume I

L'ordenació de dos buits urbans del municipi de Sant Fruitós permet completar la plaça on es situa l'emblemàtic cobert de la máquina de batre.

Ordenació Onze de Setembre – Jaume I a Sant Fruitós de Bages
Ordenació Onze de Setembre – Jaume I a Sant Fruitós de Bages

Ordenació Onze de Setembre – Jaume I a Sant Fruitós de Bages

El planejament ordena dos buits urbans de diferent caràcter: l'espai al voltant de l'emblemàtic Cobert de la Màquina de Batre, en una posició cèntrica del poble i utilitzat com a plaça central per a acollir actes populars; i el buit urbà existents als afores, al costat de la circumval·lació de l'avinguda Jaume I

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran – Arquitecte

Equip

Mario Súñer Díaz – Arquitecte / Abel Porcar Badal – Arquitecte i urbanista

Promotor

Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

Estat del projecte

Aprovat definitivament

Data aprovació definitiva

2016

Ús principal

Residencial

Superfície total

23.986 m2

Superfície sostre

21.631 m2

Nombre habitatges

198

Malgrat la industrialització que, com a tota la ribera del Llobregat, es va dur a terme durant la segona meitat del segle XIX, Sant Fruitós va mantenir una important activitat agrícola. La potència de l’agricultura en l’economia local es pot comprovar en un dels elements més representatius del poble, el cobert que, a principis dels anys 1950, va construir la Cambra Agrària Municipal per a resguardar la Màquina de Batre, situat en aquell temps fora del nucli urbà.

Durant les dècades següents, el reforç de la industrialització de la comarca i de la seva importància com a nucli de comunicacions va portar a un important creixement de la població. Aquest creixement es va concretar en diverses extensions en forma d’eixample a ambdues bandes de l’eix format per la carretera de Vic, que van acabar envoltant l’àmbit del Cobert de la Màquina de Batre. La trama d’eixample sobre la que es va produir el creixement en aquest sector, però, no va preveure la reserva d’un espai digne per al Cobert, i l’espai lliure que va quedar al seu voltant va ser fruit de la casualitat. Aquest espai, però, té una qualitat que no es correspon amb la significació que té el Cobert per al poble. Malgrat les mancances en la configuració de l’espai públic i en la seva urbanització, l’espai que envolta el Cobert (conegut com a plaça Onze de Setembre) serveix per a l’organització d’esdeveniments i amb certes millores podria fer-se servir com a espai públic central d’un poble que, pel seu creixement històric, no ha tingut una plaça major que fes la funció de punt central de reunió del municipi.

Per altra banda, al sud de la població es va obrir als anys noranta l’avinguda de Jaume I i al sud d’aquesta via s’havia fet un petit desenvolupament que començava a poblar-se amb petites edificacions d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars, al costat del Raval ja existent. El planejament general omplia el buit existent entre l’avinguda i el centre del poble (final dels carrers Nou i Montserrat) amb un sòl urbà ordenat segons una trama semblant a la situada al sud de l’avinguda i amb habitatge unifamiliar, però aquesta ordenació mai no es va executar.

Sector Onze de Setembre / Jaume I

La proposta ordena aquests dos espais buits de naturalesa diferent. En el subàmbit de la plaça Onze de Setembre es proposa la generació d’un espai públic on el Cobert sigui el protagonista, concentrant els sòls d’aprofitament privat, amb una edificació de planta baixa +3 a la cantonada entre els carrers Eugeni d’Ors i Arquitecte Gaudí i permetent l’ampliació de la plaça, que tindrà una relació més directa amb els sòls urbans de l’entorn. L’espai públic s’organitza amb grades al voltant de l’espai que ocupa el Cobert, que combinen els espais tous i durs, mentre que a la cantonada entre els carrers Eugeni d’Ors i Arquitecte Gaudí es reserva espai per a una gran esplanada que funcioni com a lloc de celebració d’actes i ampliació de l’espai reservat per al mercat.

En el subàmbit de l’avinguda Jaume I es proposa la reordenació del teixit urbà previst, de manera que el nou espai lliure passi a ser l’element organitzador de l’ordenació, connectant els espais lliures al costat del riu amb l’existent plaça Nouna, on enllaça amb el recorregut de l’antic Camí de Viladordis, la traça del qual queda reconeguda en la nova ordenació. Aquesta zona verda està flanquejada per noves edificacions d’alçades contingudes i similars a les del teixit urbà veí, i connecta amb els carrers del perímetre mitjançant els espais buits entre edificacions.

© Jordi Surroca
© Jordi Surroca