El Cementiri de Roques Blanques està emplaçat a la Serra de Collserola a Barcelona, al peu del Pic Madrona, on el massís muntanyenc es troba amb el traçat natural de la torrentera de Rubí. Una topografia molt irregular, amb pendents d’entre el 15% i el 30%, i el caràcter boscós de la zona, amb profusió de pins, alzines i roures, determinen fortament la imatge del lloc. La decisió de dissenyar els nínxols com a murs de contenció, permetent la creació de terrasses a la manera de franges agrícoles, permet l’adaptació del projecte a aquesta singular topografia.

Aquestes terrasses s’agrupen en grups de dos o tres formant conjunts tancats. La pavimentació d’àrid fi i la plantació d’arbres originaris del lloc, combinats amb arbres més propis de jardí (palmeres, plàtans, cedres…) i arbustos retallats segons formes geomètriques, confereixen al conjunt l’aspecte de jardí abandonat ancorat en el paisatge. Enfront dels murs, una estilitzada pèrgola amb heures, gessamins i glicines possibilita la creació d’un àmbit més íntim, al mateix temps que ajuda a crear un llenguatge global per al conjunt. Reduïm d’aquesta manera la forma d’assentament agrícola típica del mediterrani, així com la dels jardins situats en llocs de semblant topografia.

TALUSSOS, MURS I BANCALS

La integració paisatgística es va aconseguir mitjançant l’ús del llenguatge agrícola tradicional: talussos, murs de contenció i bancals que organitzen els diferents espais de reflexió. També mitjançant l’ús de la vegetació endèmica de la zona combinada amb la vegetació pròpia del jardí mediterrani. La terrassa, concebuda com un jardí, s’arbora amb espècies autòctones per a donar continuïtat als boscos confrontants.

Aquest llenguatge vegetal és un dels pilars del caràcter mediambiental del cementiri. El reconeixement i el respecte per l’espai natural són el fil conductor de l’activitat de l’equipament: iniciatives com el “Bosc de la Calma” l’Arbre familiar, el Columbario de Terra, el Jardí i la Font del Repòs són clars exemples de la seva aposta mediambiental, utilitzant maneres més respectuoses d’integrar aquesta activitat en el medi ambient.

Aquest conjunt d’agrupacions es recorre mitjançant la carretera de circumval·lació d’una instal·lació d’una sola direcció, asseguda sobre uns camins existents dels quals pengen les diferents agrupacions amb sortides i entrades autònomes. La unidireccionalitat de la carretera impossibilita perdre’s, ja que seguint-la en la direcció indicada se surt al lloc de partida, oferint alhora tots els punts de vista possibles sobre el paisatge i per tant un intens coneixement geogràfic del lloc que es visita.

L’antiga masia que es reconverteix en seu dels serveis d’administració, és el lloc d’inici i final d’aquest recorregut. Uns cossos de nova construcció substitueixen les antigues construccions adossades, alhora que alliberen dos patis al voltant del volum principal que el tanquen respecte a l’exterior.

La totalitat del cementiri, tant edificis com murs, es construeix amb blocs de formigó prefabricat, ritmada per una peça de pedra artificial, que li dóna un aspecte d’actuació dispersa a l’espai, i es relaciona amb les construccions agrícoles que es troben escampades per tota la zona.