menútancar
Un barri mixt, compacte i inclusiu a l'entorn de l'antiga fàbrica Mercedes.

Un lloc per a treballar, jugar i viure en un recinte industrial i cultural, preparat per a combatre l'emergència climàtica.

Eco-illa laMercedes a Barcelona
Eco-illa laMercedes a Barcelona

Eco-illa laMercedes a Barcelona

Un projecte per a reactivar l'antic recinte industrial amb nova activitat econòmica i residencial, que contribueix al gran projecte de regeneració urbana del Bon Pastor i el Besòs que en l'actualitat s'ha convertit en l'àrea de major dinamisme urbanístic de la ciutat.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Albert Gil Margalef, Helena Salvadó Giné, Josep Batlle Blay – Arquitecte/ Joan Batlle Blay – Arquitecte i paisatgista/ Abel Porcar Badal – Arquitecte i urbanista

Equip

Mercedes Blay Blanc, Helena Valls Fígols – Arquitecte i urbanista / Josep Maria Navarrete, Diana Martínez Badia, Laura Menéndez Smith, Laura Florentín Aragón – Arquitecte

Col·laboradors

Garrigues – Advocats

Promotor

Conren Tramway

Estat del projecte

Aprovat inicialment

Ús principal

Residencial / Oficines / Equipament

La Mercedes, d'indústria de l'automoció a centre d'innovació i creació

L’antiga fàbrica Mercedes-Benz és un recinte industrial de 9 hectàrees situat en un punt clau entre el barri del Bon Pastor i el centre de Sant Andreu, configurat durant els anys 50 com a seu de l’empresa pública ENMASA i convertit des del seu tancament, fa quinze anys, en un espai impermeable i sense activitat.

La transformació en curs preveu la introducció d’una mescla d’usos residencials i terciaris amb activitat econòmica lligada a la innovació i la indústria 4.0, mantenint els edificis industrials històrics en un conjunt amb alts estàndards de sostenibilitat que fa de nou node social del barri.

Un espai de trobada

L’antic recinte industrial bloqueja les connexions entre nuclis residencials amb característiques socials i econòmiques molt diferents. La proposta ho converteix en el punt d’encreuament de dos nous eixos urbans: a través de l’eix est-oest es connectarà el centre històric de Sant Andreu amb el barri del Bon Pastor i el futur parc del Rec Comtal amb el parc del riu Besòs, i l’eix nord-sud connectarà l’àrea comercial de la Maquinista i el barri de Baró de Viver amb el parc del Rec Comtal i els futurs desenvolupaments del polígon industrial del Torrent de l’Estadella.

La proposta, per tant, uneix zones històricament aïllades malgrat la seva proximitat, contribuint aquesta nova centralitat a articular i cohesionar els heterogenis teixits urbans i socials de l’entorn.

La Mercedes neix com un barri sense cotxes, estructurat per dos passejos verds per a vianants i bicicletes amb activitat comercial de proximitat que ho connecten amb el Bon Pastor i amb Sant Andreu i amb el transport públic existent i futur del voltant. / © SBDA

Reforçant un entorn patrimonial

El valor històric i patrimonial que alberga laMercedes radica tant en el valor material del conjunt de les seves edificacions, fruit de successius projectes durant les dècades 1950 a 1970 de l’arquitecte Robert Terradas, amb una arquitectura racionalista de clara inspiració nòrdica, com en el valor immaterial, testimoniatge del passat fabril del barri i del qual molts dels seus veïns van ser partícips.

El desenvolupament proposat reconeix la història arquitectònica i la significació social del lloc a partir de la reutilització de diversos edificis existents. El projecte parteix de la conservació dels edificis industrials principals, que es destinen a equipaments culturals i educatius. Complementat amb nous edificis d’activitats econòmiques, aquest conjunt s’organitza al voltant de la nau central existent, de la qual es conserva l’estructura per a donar lloc a una gran plaça pública, que es pretén que sigui el centre d’activitat del nou barri, i que a més ha d’albergar un gran centre de producció d’energia neta. El mantenir el caràcter del lloc i la creació d’aquest espai simbòlic contribueixen a reforçar el sentit de pertinença al barri.

En aquest conjunt es configura com un primer projecte la recuperació de l’edifici de tallers i oficines dels anys 70 per a la implantació de l’escola de disseny Elisava, que combina preservació del patrimoni i usos relacionats amb el coneixement en una mostra del que pot ser el futur del recinte de la Mercedes.

Un barri d'usos mixtos

El conjunt històric es transforma per a acollir el gruix de l’activitat econòmica, que inclou no només oficines i equipaments centrats en l’educació i en el coneixement, sinó també un tipus d’activitat específic centrat en la indústria 4.0 i creativa, la innovació, la recerca i la sostenibilitat.

La configuració física d’aquest conjunt defineix els dos eixos principals nord-sud i est-oest, a partir dels quals es desenvolupen les illes residencials, de dimensions i proporcions adequades per a oferir una gran qualitat ambiental, d’orientació i ventilació, i amb fronts de comerç de barri que dinamitzen els eixos per als vianants i doten d’activitat a les diferents places que es generen al llarg del sector, garantint un ús intensiu de l’espai públic i fomentant les relacions de proximitat.

Així doncs, a laMercedes es crea un barri d’usos mixtos que combina 60% d’habitatge (el 40% de preu assequible i el 60% lliure) amb 40% d’activitat econòmica, serveis, comerç de proximitat, indústria 4.0 i equipaments, generant sinergies entre els centres de creació i de difusió del coneixement.

La combinació d'equipaments públics i privats, recuperant edificis patrimonials, dotarà al barri d'una gran oferta cultural, educativa i social. / © SBDA
El disseny de laMercedes s'ha fet per a aconseguir la major qualitat de vida, permetent que els seus ciutadans visquin i treballin en un entorn en què tot està a menys de 5 minuts. Enric Batlle DuranyDoctor arquitecte i paisatgista / Founding Partner

Noves maneres d'habitar

La Mercedes ha de convertir-se en un barri on aprendre, viure i treballar. Un veïnat compacte amb habitatges de totes les tipologies i característiques al costat d’una variada oferta de comerç en planta baixa, equipaments comunitaris i activitats econòmiques, configurant una nova centralitat que contribueixi a cohesionar els heterogenis teixits urbans de l’entorn.

El projecte aposta per un nou model d’habitatge, flexible, versàtil i desjerarquitzat, amb espais exteriors habitables. Els límits entre el privat i el comunitari es redefineixen, creant un nou model d’habitatge col·laboratiu. El projecte propicia la creació d’espais intermitjos, interiors o exteriors, entre el domini privat i el públic. L’espai intermedi és escenari de convivència veïnal, de trobada i de joc, i fomenta la vida en comunitat.

Els límits entre el privat i el comunitari es redefineixen, creant un model d'habitatge de convivència col·laborativa que fomenta la vida en comunitat. / © SBDA

Una eco-illa contra l'emergència climàtica

L’aposta per un barri pensat per a la mobilitat sostenible es tradueix en un espai públic pacificat i permeable, amb circulació exclusiva de vianants i bicicletes i amb connexió perimetral eficient amb la xarxa de metro i rodalies que enllaça el barri amb tota l’àrea metropolitana. El seu hàbitat urbà està dissenyat amb sistemes i materials que ho converteixen en un refugi climàtic i que constitueix un punt de trobada, espai de relació i cohesió social propiciant la seva apropiació temporal.

Un esquema de circulacions subterrànies amb entrades des dels carrers perimetrals, a més de distribuir els vehicles cap als aparcaments, podrà acollir també espais logístics de distribució d’última milla, operacions de càrrega i descàrrega per als comerços del barri i espais per a recàrrega de vehicles elèctrics i compartits.

Aquests espais en subsol alberguen, a més, les xarxes de serveis eficients que permeten plantejar l’àmbit com un sistema circular, que tendirà cap a l’autosuficiència i les emissions de carboni neutres gràcies a la comunitat energètica a la qual es connectaran tots els seus edificis per a satisfer les necessitats d’electricitat i climatització.

El carrer té una secció variable, acollint diferents usos en relació amb el verd i amb les plantes baixes edificades.

Una ciutat inclusiva

El planejament s’ha entès en els seus vessants urbanístics, socials, econòmics i ambientals com una oportunitat única per a treballar des de la seva gènesi en les premisses de l’urbanisme inclusiu: la construcció d’una ciutat que integra, que facilita vida quotidiana i que fomenta l’intercanvi social en un entorn d’alta qualitat urbana.