menútancar
Una intervenció paisatgística i un edifici corporatiu per a ampliar la seu de Roche

Un nou edifici umbracle que conjuga tècnica i sostenibilitat per a ordenar el campus de Roche en un entorn renaturalitzat

Ampliació de la seu de Roche Diagnostics a Sant Cugat del Vallès
Ampliació de la seu de Roche Diagnostics a Sant Cugat del Vallès

Ampliació de la seu de Roche Diagnostics a Sant Cugat del Vallès

L'ampliació de la seu de Roche ofereix nous espais de treball de màxima qualitat i en relació amb la natura al seu campus a Sant Cugat. Una proposta innovadora per ser adaptable als canvis i a les noves maneres de treballar, compromesa amb la tecnologia i el disseny sostenible.

Autors

Batlleiroig Arquitectura. Enric Batlle Durany, Joan Roig i Duran, Albert Gil Margalef – Arquitecte

Equip

Josep Batlle Blay, José Sanz Gorordo, Anna Porta Almagro, Mercè Lorente i Gras, Marina Santos Loshuertos – Arquitecte / Joan Batlle Blay – Arquitecte i paisatgista / Antonio Duran Bautista – Arquitecte i BIM Manager / Diana Calicó Soler, Carolina Valero Ramos, Gemma Ramon Mestre, David Sobrino Viguín – Arquitecte tècnic

Col·laboradors

BIS Structures – Enginyeria d'estructures, PGI Engineering – Enginyeria d'instal·lacions, ENAR Envolventes Arquitectónicas – Façana, Betarq – Arquitectes tècnics

Promotor

Roche Diagnostics

Constructora

Elecnor, Carbonell Figueras

Estat del projecte

Construït

Data inici

2020

Data final

2021

Superfície total

22455 m2

Superfície exterior

12387 m2

Una intervenció que ordena el campus

El complex de Roche se situa a una parcel·la de 38.800 m² al Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan, on es requereix complementar la capacitat de l’edifici d’oficines ja existent i dotar a la seu de nous espais de treball, així com d’espais lliures de qualitat i en contacte amb la natura per als treballadors.

La proposta comprèn la construcció de dos edificis i una intervenció paisatgística amb una gran coberta verda de 3.500 m² que genera un punt d’unió per a tots els edificis de la parcel·la: un nou espai que es converteix en la gran plaça central del renovat campus de Roche.

Planta de la Seu de Roche Diagnostics a Sant Cugat del Vallès. ©batlleiroig
©Jordi Surroca
Estado previo a la intervención de batlleiroig. / ©Joan Batlle

Una transformació verda

El jardí que forma la plaça central substitueix a un antic aparcament en superfície —on l’aigua pluvial es tractava com un residu i l’asfalt i els cotxes eren els protagonistes—, generant un gran espai verd enjardinat. Aquest, a més d’aportar nous espais exteriors de qualitat per als usuaris del campus és, també, la coberta del nou aparcament de la seu.

El paisatge com a estada i connector

Aquest nou paisatge, protagonitzat per la seva abundant vegetació, articula els accessos i recorreguts del campus, donant la benvinguda als usuaris a través d’una experiència immersiva a la natura. S’han plantat espècies autòctones de bosc mediterrani a la zona natural, propera a un torrent pròxim, mentre que, a la zona immediata als edificis, s’han projectat espècies ornamentals, de baixos requeriments hídrics i adaptades al clima.

Els múltiples usos pensats perquè l’usuari gaudeixi d’aquest espai, tant en el seu temps de treball com en el seu temps lliure, apareixen embolicats en aquesta natura. La zona central s’equipa amb pèrgoles vegetals que donen ombra, generant espais de treball exteriors i zones per a menjar, una tarima sobre un gran prat florit per a realitzar activitats dirigides i, aprofitant la diferència de topografia, unes graderies on realitzar actes i presentacions. A més, cap a la zona natural de bosc mediterrani, s’incorpora un petit amfiteatre, on dur a terme petites reunions o descansar, i un espai per a la reflexió i el silenci, obra de l’artista Gonzalo Lebrija.

L’aigua representa un paper molt important en aquest nou paisatge biòtop. Uns dipòsits en la coberta de l’aparcament recullen l’aigua per al seu posterior ús en forma de reg, i les zones permeables gestionen el 100% de la pluja amb sistemes de drenatge sostenible. Dues basses al costat d’una xarxa de cunetes vegetals i rases de graves laminen, retenen i infiltren la pluja, potenciant la biodiversitat del paisatge dissenyat.

Intervenció paisatgística que articula els recorreguts de Roche Diagnostics i compta amb espais dissenyats per al benestar dels treballadors, com a pèrgoles vegetals, una tarima sobre un gran prat florit i unes graderies. / ©Jordi Surroca

Les noves oficines

El nou edifici d’oficines es resol en un volum compacte de geometries simples i netes, responent a l’organització funcional de l’edifici, que consta de dues plantes públiques que connecten amb els espais exteriors del campus i tres plantes d’oficines diàfanes.

La seva orientació en la parcel·la s’estudia tenint en compte criteris ecològics, requeriments energètics, la connectivitat amb la resta del complex i la seva adaptabilitat. Per aquesta raó es dissenya en paral·lel al costat d’un dels límits de la parcel·la seguint l’orientació sud-nord, creant un corredor ecològic al llarg del projecte que uneix els espais naturals de les dues rieres confrontants al campus.

Els dos nuclis de circulació vertical se situen en els extrems de la planta, organitzant les plantes d’oficines al voltant d’un eix de circulació central. En una forta aposta per la connectivitat sostenible a l’interior de l’edifici, les escales s’han dissenyat com a espais saludables que, a més de complir la normativa, són fàcils de localitzar, intuïtives i conviden a ser usades. La seva materialitat ceràmica tamisa la llum natural, aportant una qualitat espacial a les escales i conformant un espai atractiu que superposa materials càlids, naturals i produïts localment.

© Jordi Surroca
Situat en un dels extrems de la planta, l'accés a l'edifici es produeix a través d'un hall a doble altura que potencia les vistes creuades i crea una rica seqüència d'espais. Part d'aquesta planta es troba semienterrada, per la qual cosa una sèrie de claraboies planes aporten il·luminació natural zenital. / ©Jordi Surroca
En la planta superior, al nivell de la plaça central del campus, se situen els usos més públics de l'edifici: la cantina i l'auditori. Aquestes zones comunes es relacionen amb espais a l'aire lliure, buscant potenciar la permeabilitat entre l'interior i l'exterior. A més, es creen diverses connexions visuals en les quals la materialitat dona suport a la continuïtat entre espais. / ©Jordi Surroca
©Jordi Surroca

Envolupant sostenible

L’envolupant de l’edifici es regeix pels conceptes de sostenibilitat, eficiència energètica i autoconsum, formant-se per una coberta verda que millora la inèrcia de l’edifici i una doble façana inspirada en els umbracles tradicionals de lames de fusta.

La solució de façana consisteix en una doble pell que s’adapta a cada orientació amb l’objectiu de disposar d’una bona protecció solar en qualsevol moment del dia. La pell exterior està formada per uns bastidors d’acer que sustenten lames de fusta acetilada, mentre que la pell interior és un sistema de façana modular envidrada.

La coberta es planteja com una extensió verda en la qual la massa de terra, l’augment de l’aïllament i la disminució de la reflectància serveixen de regulador tèrmic de l’edifici i col·laboren en la reducció del consum energètic necessari per a aconseguir el confort interior.

A més, des de la fase de disseny s’han implantat diferents estratègies per a fer de l’ampliació de Roche un complex productiu i responsable amb el medi ambient. Algunes d’aquestes estratègies, a més de les exposades anteriorment, han estat la producció pròpia d’energia a través d’una gran superfície de plaques fotovoltaiques; l’aprofitament i reutilització d’aigües pluvials, i estratègies passives per a reduir la demanda energètica.

©Jordi Surroca
Façana formada per lames de fusta acetilada que li dona estabilitat i durabilitat. / ©Jordi Surroca
Coberta verda productiva que ajuda a mitigar l'efecte de l'illa de calor. / ©Jordi Surroca

Una estructura innovadora que optimitza l'ús de materials

L’estructura s’ha executat mitjançant l’innovador sistema Holedeck, un sistema de bigues unidireccionals de formigó armat in situ, alleugerides mitjançant perforacions en tota la seva longitud. Aquesta solució permet passar les instal·lacions pel seu interior, reduint gran quantitat de material en comparació amb els sistemes tradicionals de formigó i optimitzant així l’ús de materials d’una forma funcional i sostenible amb el medi ambient.

Aquesta solució ha suposat un estalvi de material en el forjat del 50% de formigó i 29% d’acer passiu respecte una solució a base de lloses de formigó armat. Aquest estalvi ha implicat una reducció en les emissions de CO₂ de 85 kg CO₂/m² (45%) segons l’anàlisi de cicle de vida de l’edifici. En considerar l’estructura sencera, aquesta reducció resulta un 57% major, ja que alleugerir el forjat permet reduir també la grandària dels pilars i les fonamentacions.

©Jordi Surroca
L'ús de l'innovador sistema holedeck permet optimitzar el material i reduir les emissions de CO₂. / ©Jordi Surroca

Espais de treball domèstics i amb caràcter mediterrani

Les zones de treball s’organitzen de manera diàfana gràcies al sistema estructural Holedeck, que ofereix grans llums i una configuració espacial neta i racional. A més, aquesta solució permet obtenir majors altures lliures en els espais de treball, aconseguint fins als 3,68 m.

L’alçada dels envans i altres elements que defineixen les àrees de treball està limitada per a permetre que la interacció visual i la llum natural flueixin entre els diferents espais, evitant la monotonia i afavorint la lliure circulació dels usuaris pel lloc de treball.

Tant l’estructura com les instal·lacions queden vistes, respectant l’autenticitat dels materials. El conjunt dels interiors part de la sinceritat constructiva i de l’ús de materials tradicionals locals com la fusta i la ceràmica per a conjugar la tècnica i la sostenibilitat amb l’esfera domèstica i pròxima.

Aquests grans espais diàfans es fragmenten en alguns punts concrets per a generar àmbits de caràcter més domèstic, petits “barris” delimitats per mobiliari mòbil o mitjançant la construcció de sales de reunions amb mampares de fusta i vidre o amb separacions tèxtils. / ©Jordi Surroca
©Jordi Surroca

Un aparcament semi-enterrat amb ventilació i il·luminació natural

Per a cobrir les necessitats d’aparcament dels treballadors del complex, es construeix un nou edifici semisoterrat sota la gran plaça central del campus, permetent reduir l’aparcament en superfície a la parcel·la i destinant aquest espai a zones enjardinades per al gaudi dels seus usuaris.

El nou edifici s’adapta a la topografia i es resol en dues plantes totalment soterrades i una semisoterrada. L’aparcament està delimitat per dos patis laterals i un pati addicional en una posició central, que permeten desenvolupar un sistema de ventilació natural. La implementació d’aquesta mesura passiva permet obtenir un edifici molt eficient energèticament, ja que limita el consum energètic dedicat a la ventilació.

©Jordi Surroca
Un sistema de ventilació natural gràcies als patis laterals. / ©Jordi Surroca