| Projecte | Ciutat | País | Any | Estat | Superfície | Departament | Tipologia | Matriu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
Regencós, Girona | Espanya | 2021 | Aprovat definitivament | 46700 m2 | Planejament | Ordenació en el paisatge | |
 |
Gavà, Barcelona | Espanya | 2022 | Aprovat provisionalment | 117710 m2 | Planejament | Ordenació en el paisatge | BiodiversitatAiguaEmissions gairebé zero |
Un nou edifici umbracle que conjuga tècnica i sostenibilitat per a ordenar el campus de Roche en un entorn renaturalitzat
Un lloc per a treballar, jugar i viure en un recinte industrial i cultural, preparat per a combatre l'emergència climàtica.
Un gran espai porxat que vertebra els nous usos esportius i socials del Club.
Un nou espai lliure guanyat sobre les vies del tren que introdueix l'efecte "cool island" dins de la ciutat a través d'un parc lineal.
Unes oficines altament sostenibles que oferiran un metre quadrat d'espais verds per cada 1.5 m2 d'espais de treball.
Una nova generació d'oficines que aposta per la calidesa i sostenibilitat de la fusta amb sistemes altament industrialitzats.
Recuperant un passeig emblemàtic, fomentant nous usos i fent-lo accessible per a tots.
Rehabilitació del teatre més antic de la ciutat de Barcelona per a obrir un centre d'arts immersives al 2024.
El primer edifici d'oficines privat d'Espanya amb una estructura íntegrament de fusta.
La recuperació progressiva de la vida en l'antic abocador configurant un nou paisatge agrícola a través de la topografia, la hidrologia i la vegetació.
Nou corredor verd per als barris de Sant Martí i Sant Andreu.
Una implantació curosa permet la preservació de la pineda i la recuperació de sistema dunar al front marítim.
Una pèrgola productiva de fusta transforma un espai públic en un refugi climàtic biodivers.
Intervenció paisatgística inspirada en la tradició agrícola i dissenyada des de la lògica de l'aigua aconseguint un complex autosuficent.
Habitatges d'alta qualitat que conserven el caràcter original de l'immoble, millorant la seva eficiència energètica i incorporant espais verds.
Una nova centralitat d'usos mixtos al voltant d'un node de transport.
Una intervenció paisatgística innovadora per a un nou model de sepultura efímera basada en la natura.
Una connexió més segura, saludable i confortable entre dos municipis, exemple de canvi de paradigma cap a una mobilitat urbana saludable que promou el door-to-door.
L'ordenació completa el creixement d'Esplugues de Llobregat i configura una nova porta verda que connecta la ciutat i el Parc Natural de Collserola.
Edifici de 104 habitatges al carrer Berenguer de Palou, 52.
Edifici de 62 habitatges a la plaça Europa.
Una intervenció que posa en valor les infraestructures ferroviàries convertint-les en un nou jardí per a la ciutat.
Un pati verd i escalonat que relaciona l'accés públic, els llocs de treball flexibles i una coberta productiva.
Edifici de 143 habitatges al nou front marítim de la ciutat.
Una façana ceràmica, vegetal i altament eficient que promou la biodiversitat i s'estén pels jardins de Ca l'Aranyó.
Dues illes del 22@ que s'estructuren al voltant de la recuperació del patrimoni industrial.
Una imatge asimètrica i icònica per a un estadi d'última generació.
Insectari per a la promoció i la divulgació la fauna.
Una terminal de creuers clara i senzilla que conjuga diseny, funcionalitat i confort.
Nova continuïtat de l'Avinguda Diagonal, superant les infraestructures, connectant la xarxa urbana de carrils bici i per als vianants amb el sistema d'espais lliures del parc de Collserola i el Baix Llobregat.
Una ampliació de la seu central d'Inditex que ordena i reestructura la resta del complex.
Hotel 4*S de 235 habitacions per SB hotels al 22@.
Una façana dinàmica i d'alta eficiència energètica per a unes oficines inundades de llum natural que promouen la biodiversitat, la salut i el benestar.
Una intervenció paisatgística respectuosa amb la topografia del Parc Natural de Collserola.
Dos edificis de recerca per a la Universitat Politècnica de Catalunya entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
Ordenació que permet l'obertura de la Riera de Sant Climent al delta del Llobregat amb la creació del gran parc de la Marina.
Edifici de 14 habitatges de protecció oficial i un equipament cultural.
La geografia com a directriu d'un creixement urbà que introdueix l'efecte "cool island" dins de la ciutat a través d'un parc lineal.
Seu corporativa de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions al 22@.
